Ponts
El 24 d'octubre de 2016, vaig quedar amb el meu mentor el Dr. Albert Valera per tal de fer l'observació "in situ"de la pràctica docent. Vam comentar una mica com ens coordinàvem, on posaria l'èmfasi de l'observació, ja que jo tenia interès a valorar sobretot ítems relacionats amb la comunicació verbal i no verbal. (duran la pràctica del microtiching havia observat que parlo baix i a poc a poc, i faig anar les mans d'una manera molt determinada, tipus gallineta, que em fa molta ràbia). D'alguna manera volia comprovar també que havia millorat en aquests punts.
Tenia classe teòrica amb el grup d'Actituds Interdisciplinàries. El funcionament d'aquestes classes teòriques el tenim organitzat com si es tractes d'un cicle de conferències on mostrem i analitzem intervencions artístiques que diversos artistes desenvolupen.
En aquesta ocasió les intervencions artístiques que es plantejaven a la classe, tenien en comú que s'havien realitzat en un espai de pas, un espai de connexió, un pont.
Vaig començar la classe demanant als estudiants que expliquessin o definissin que era un pont, ho vaig anar apuntant a la pissarra, tots i cada un d'ells havia explicat que era per ell un pont, una història específica, un monument arquitectònic, un símbol, una solució a un obstacle,..., jo vaig presentar el treball de diversos artistes, tot relacionant-los amb tot allò que havien explicat els estudiants.
Va ser la primera vegada que realitzava una teòrica amb un tarannà més participatiu, tot plegat arran del màster de docència que em feia el cuquet i em vaig llençar a la piscina, provant el nou format, justament quan fèiem l'observació docent.
De classes teòriques en faig poques, la majoria sempre són activitats pràctiques de taller, així que vaig creure que el fet de realitzar aquesta classe teòrica era una bona oportunitat per fer l'observació de la pràctica docent. M'encanten els reptes, nova metodologia + observació de la pràctica docent = a doble pressió.
Tot i així me'n vaig sortir airosa, vaig gaudir moltíssim de la classe, i crec que els estudiants també van agrair el fer de ser més protagonistes. Van ser molt interessants les definicions dels estudiants i divertit el fet de relacionar-ho amb els continguts teòrics i sorprenent com els mateixos estudiants van sentir-se amb la necessitat de relacionar els continguts que jo els presentava amb el que ells havien raonat prèviament, posaven exemples. Crec que tota la classe va ser molt fluida.
Bé els resultats de l'observació van ser bons segons el meu mentor. En la majoria d'Ítems el resultat era "adequat" o "molt bé".
Pel que fa a l'organització de la classe, en l'ítem, Relaciona el tema actual amb temes passats i /o futurs, el resultat és adequat. Inevitablement, quan fem classes ens remetem a classes anteriors, temes que ja hem tractat o exposat, o en un tema o qüestió que és transversal a totes les classes, sí que és veritat que en les meves classes queden clares aquestes connexions, tot i així podria posar-hi més èmfasi. Tot utilitzant mots d'atenció com "Fixeu-vos en aquest concepte del qual vam parlar a l'anterior classe". O Bé "recordeu que plantegem situacions, actituds artístiques interdisciplinàries"
L'altre Ítem del qual crec que puc millorar en aquest apartat és en el control del ritme de la classe i com aquest s'adapta al contingut. Recordo exposar obres complexes que potser necessitaven més atenció, i dedicar el mateix temps a propostes més lleugeres. Em cal regular aquesta qüestió. En aquest cas m'ha anat molt bé, el taller de Lideratge Situacional, i amb la idea d'observar constantment quina és la situació i com els estudiants absorbeixen el missatge que els estic donant. En un moment del taller, el professor ens va gravar en vídeo per observar les nostres reaccions. És un exercici interessant llegir les cares dels estudiants mentre expliques, i anar regulant l'exposició segons l'expressió no verbal dels estudiants. Detectar la situació que es genera a l'aula. Gravar-los en vídeo seria interessant per aprendre o entendre com es comuniquen no verbalment.
Pel que fa al punt de la presentació segons l'Albert Valera el resultat va ser "molt bé", també la interacció amb els estudiants, al cap i a la fi van participar moltíssim, tot i que em cal reforçar la participació, repetir pels altres perquè les senti tot el grup i demanar respostes als mateixos companys.
La comunicació verbal i no verbal. Tatxan! Tatxan! Aquí hi ha el meu cavall de batalla. L'Albert creu que ho faig adequadament o molt bé, però jo sé que parlo fluix i que a vegades no se'm sent. (Espero poder realitzar el taller de Veu que fan als cursos de l'ICE crec que m'ajudarà) Tot i així enregistro l'àudio per intentar millorar, si més no per deixar de preguntar als estudiants, em sentiu allà al fons?
Igual que el moviment de les mans, tot i que el tema d'apuntar les idees a la pissarra crec que m'ajuda, perquè hi ha més fluïdesa física, i tinc les mans distretes...
Els resultats de l'observació de la pràctica docent, són adequats en forces ítem molt bons, així que cal treballar en allò que faig adequadament per fer-ho molt bé, i el que faig molt bé no puc evitar voler millorar.
Encara podem fer més, després d'haver anat passant per tots els tallers del màster m'adono que el "molt bé" no és el millor resultat. Hi ha un ingredient, al meu entendre, que fa que les classes siguin a part d'una delícia, fluides, ben organitzades, ben presentades, actives, preparades amb amor, bons continguts.... siguin perfectes, aquest ingredient és l'HUMOR, fa que tot plegat, cohesioni. Plaer intel·lectual i plaer emotiu.
Haig de treballar l'humor, no vull dir fer acudits gratuïts, sinó buscar un apunt humorístic, un vídeo, una imatge còmica. D'això la Dra. Anna Barruencos que ens va impartir el taller de Blended learning en un moment donat on jo li feia una reflexió sobre la percepció de l'espai físic i l'espai virtual i com era percebut pels nostres estudiants i com això podia afectar a una classe d'escultura... ella em va recomanar unes conferències del doctor Roberto Rosler sobre com captar l'atenció dels estudiants. Haig de reconèixer que no vaig parar de riure mentre durava el vídeo, i que jo l'he recomanat a un munt de professors. L'humor ens atrapa, ens enganxa al discurs, ens connecta. I aquesta és una de les coses que necessitem, connectar amb els estudiants.
El 24 d'octubre de 2016, vaig quedar amb el meu mentor el Dr. Albert Valera per tal de fer l'observació "in situ"de la pràctica docent. Vam comentar una mica com ens coordinàvem, on posaria l'èmfasi de l'observació, ja que jo tenia interès a valorar sobretot ítems relacionats amb la comunicació verbal i no verbal. (duran la pràctica del microtiching havia observat que parlo baix i a poc a poc, i faig anar les mans d'una manera molt determinada, tipus gallineta, que em fa molta ràbia). D'alguna manera volia comprovar també que havia millorat en aquests punts.
Tenia classe teòrica amb el grup d'Actituds Interdisciplinàries. El funcionament d'aquestes classes teòriques el tenim organitzat com si es tractes d'un cicle de conferències on mostrem i analitzem intervencions artístiques que diversos artistes desenvolupen.
En aquesta ocasió les intervencions artístiques que es plantejaven a la classe, tenien en comú que s'havien realitzat en un espai de pas, un espai de connexió, un pont.
Vaig començar la classe demanant als estudiants que expliquessin o definissin que era un pont, ho vaig anar apuntant a la pissarra, tots i cada un d'ells havia explicat que era per ell un pont, una història específica, un monument arquitectònic, un símbol, una solució a un obstacle,..., jo vaig presentar el treball de diversos artistes, tot relacionant-los amb tot allò que havien explicat els estudiants.
Va ser la primera vegada que realitzava una teòrica amb un tarannà més participatiu, tot plegat arran del màster de docència que em feia el cuquet i em vaig llençar a la piscina, provant el nou format, justament quan fèiem l'observació docent.
De classes teòriques en faig poques, la majoria sempre són activitats pràctiques de taller, així que vaig creure que el fet de realitzar aquesta classe teòrica era una bona oportunitat per fer l'observació de la pràctica docent. M'encanten els reptes, nova metodologia + observació de la pràctica docent = a doble pressió.
Tot i així me'n vaig sortir airosa, vaig gaudir moltíssim de la classe, i crec que els estudiants també van agrair el fer de ser més protagonistes. Van ser molt interessants les definicions dels estudiants i divertit el fet de relacionar-ho amb els continguts teòrics i sorprenent com els mateixos estudiants van sentir-se amb la necessitat de relacionar els continguts que jo els presentava amb el que ells havien raonat prèviament, posaven exemples. Crec que tota la classe va ser molt fluida.
Bé els resultats de l'observació van ser bons segons el meu mentor. En la majoria d'Ítems el resultat era "adequat" o "molt bé".
Pel que fa a l'organització de la classe, en l'ítem, Relaciona el tema actual amb temes passats i /o futurs, el resultat és adequat. Inevitablement, quan fem classes ens remetem a classes anteriors, temes que ja hem tractat o exposat, o en un tema o qüestió que és transversal a totes les classes, sí que és veritat que en les meves classes queden clares aquestes connexions, tot i així podria posar-hi més èmfasi. Tot utilitzant mots d'atenció com "Fixeu-vos en aquest concepte del qual vam parlar a l'anterior classe". O Bé "recordeu que plantegem situacions, actituds artístiques interdisciplinàries"
L'altre Ítem del qual crec que puc millorar en aquest apartat és en el control del ritme de la classe i com aquest s'adapta al contingut. Recordo exposar obres complexes que potser necessitaven més atenció, i dedicar el mateix temps a propostes més lleugeres. Em cal regular aquesta qüestió. En aquest cas m'ha anat molt bé, el taller de Lideratge Situacional, i amb la idea d'observar constantment quina és la situació i com els estudiants absorbeixen el missatge que els estic donant. En un moment del taller, el professor ens va gravar en vídeo per observar les nostres reaccions. És un exercici interessant llegir les cares dels estudiants mentre expliques, i anar regulant l'exposició segons l'expressió no verbal dels estudiants. Detectar la situació que es genera a l'aula. Gravar-los en vídeo seria interessant per aprendre o entendre com es comuniquen no verbalment.
Pel que fa al punt de la presentació segons l'Albert Valera el resultat va ser "molt bé", també la interacció amb els estudiants, al cap i a la fi van participar moltíssim, tot i que em cal reforçar la participació, repetir pels altres perquè les senti tot el grup i demanar respostes als mateixos companys.
La comunicació verbal i no verbal. Tatxan! Tatxan! Aquí hi ha el meu cavall de batalla. L'Albert creu que ho faig adequadament o molt bé, però jo sé que parlo fluix i que a vegades no se'm sent. (Espero poder realitzar el taller de Veu que fan als cursos de l'ICE crec que m'ajudarà) Tot i així enregistro l'àudio per intentar millorar, si més no per deixar de preguntar als estudiants, em sentiu allà al fons?
Igual que el moviment de les mans, tot i que el tema d'apuntar les idees a la pissarra crec que m'ajuda, perquè hi ha més fluïdesa física, i tinc les mans distretes...
Els resultats de l'observació de la pràctica docent, són adequats en forces ítem molt bons, així que cal treballar en allò que faig adequadament per fer-ho molt bé, i el que faig molt bé no puc evitar voler millorar.
Encara podem fer més, després d'haver anat passant per tots els tallers del màster m'adono que el "molt bé" no és el millor resultat. Hi ha un ingredient, al meu entendre, que fa que les classes siguin a part d'una delícia, fluides, ben organitzades, ben presentades, actives, preparades amb amor, bons continguts.... siguin perfectes, aquest ingredient és l'HUMOR, fa que tot plegat, cohesioni. Plaer intel·lectual i plaer emotiu.
Haig de treballar l'humor, no vull dir fer acudits gratuïts, sinó buscar un apunt humorístic, un vídeo, una imatge còmica. D'això la Dra. Anna Barruencos que ens va impartir el taller de Blended learning en un moment donat on jo li feia una reflexió sobre la percepció de l'espai físic i l'espai virtual i com era percebut pels nostres estudiants i com això podia afectar a una classe d'escultura... ella em va recomanar unes conferències del doctor Roberto Rosler sobre com captar l'atenció dels estudiants. Haig de reconèixer que no vaig parar de riure mentre durava el vídeo, i que jo l'he recomanat a un munt de professors. L'humor ens atrapa, ens enganxa al discurs, ens connecta. I aquesta és una de les coses que necessitem, connectar amb els estudiants.
És l'ingredient secret!
Amb la majoria de professors que he connectat, que realment han representat un canvi, un aprenentatge porta, un PONT (per connectar-ho amb el tema de la classe teòrica), que realment m'han conferit coneixement, en algun moment, han utilitzat l'humor com a catalitzador de l'aprenentatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada