Lideratge i Comunicació

Reflexió sobre com aplicaré el taller de Lideratge i Comunicació impartit pel professor Ernesto Reyes.

La situació actual.

Imparteixo una assignatura al grau de Belles Arts que s’anomena Iniciació als processos i projectes I en el primer quadrimestre i II al segon.

És una assignatura de 18 crèdits compartida entre les matèries de Dibuix, Pintura i Escultura. Tinc l’encàrrec de desenvolupar la part d’Escultura cada dilluns de 8 a 11 del matí.

El primer dia de classe, que acostuma a ser la primera del grau, explico a trets generals el funcionament de la facultat, els departaments.

Presento l’assignatura i com es desenvoluparà, quins són els objectius, quines seran les activitats d’aprenentatge que realitzarem tant presencials com autònomes, també com seran avaluades, i els explico l’estructura del campus virtual i com l’utilitzarem per comunicar-nos i desenvolupar les tasques i projectes.

La primera impressió compta molt! Gràcies al taller de lideratge i comunicació he observat que puc fer canvis ja al primer dia!

Començar per presentar-me, explicar qui sóc, que faig, i demanar-los que es presentin, i quines són les seves expectatives. I així fer-me una idea de la “situació”.

Sovint estic preocupada a fer-ho molt bé, vaig tan directa al gra que salto les presentacions.

Comencem a fer la primera activitat, els disposo en grups de cinc i els demano que individualment realitzin un tetraedre mitjançant un full A4 i amb la tècnica d’origami, per tal que puguin realitzar-lo els dono un full d’instruccions, amb tots els plecs a realitzar, i després els encomano que facin un dibuix en perspectiva d’una estructura modular generada a partir de tetraedres. Com que cada estudiant té un tetraedre, els demano que combinant-los amb la resta del grup generin un estructura “escultòrica” a través de mòduls tetraèdrics. Entre tots han de fer una escultura modular amb paper. L’objectiu de l’activitat recau en observar quines són les seves aptituds i destreses pel que fa a la matèria tridimensional i quin nivell tenen a l’hora de representar un objecte tridimensional. Alhora amb aquesta activitat trenquem el gel, ells es relacionen, comenten amb els companys i jo procuro crear un clima obert i de distès (no hem d’oblidar que és el primer dia), també em permet veure com es desenvolupa el grup i observar la diversitat.

Tot i ser una activitat molt senzilla, em dóna molta informació.

Aprofito per demanar que m’entreguin els dibuixos a través del campus virtual per assegurar-me que tots hi tenen accés i que saben com funciona.

La següent activitat que realitzem és teòrica, sobre els sòlids platònics i treball tridimensional a través de línia. Després de resoldre dubtes, presentem el primer projecte escultòric que hauran de realitzar i quines seran les tasques a desenvolupar per la següent sessió. Han de fer recerca, buscar exemples i fer esbossos, també han de preparar material per poder treballar a l’aula a la següent sessió.

Al llarg del quadrimestre hi ha una pauta d’activitats que es van entrellaçant, tot combinant en la mateixa sessió activitats teòriques, activitats pràctiques de taller, i presentacions i debat.

Ho podem observar al programa del 1er quadrimestre que disposo a continuació:

A continuació podem veure  un dels fulls d’activitat per a la realització d’una escultura modular a través de línia.

Cada activitat d’aprenentatge a realitzar té el seu full d’activitats, aquest  és un recordatori del que hem explicat a l’aula, inclou llista de materials, pla de treball, i temporització.

En el  desenvolupament del curs en cada bloc temàtic, es va repetint el format consecutiu d’activitats teòriques i de treball pràctic, una presentació i una avaluació de cada activitat. Utilitzar un format unificat i unes directrius, permet que els estudiants se situïn i aprenguin ràpidament el “com fer-ho” per centrar-se en els objectius d’aprenentatge en el “què”. A cada activitat han de buscar referents, aprendre la tècnica i els materials i desenvolupar la forma escultòrica. Cada activitat té una pauta d’actuació, obtenció de coneixement i posada en pràctica d’aquests aprenentatges.  Faig un seguiment individual, a través de tutories, del desenvolupament de cada treball, han d’aprendre a treballar amb materials i a desenvolupar-se en el llenguatge escultòric, a través de les tutories els guio per anar avançant en el marc de cada projecte.  

Cada avaluació i tutoria em permet observar quina és la situació dels alumnes i del grup.

L’última activitat és un projecte aplicat a una funció. Han de realitzar un trofeu escultòric, per un festival de cinema.  El format d’aquest projecte és diferent, l’objectiu és aplicar tots els aprenentatges adquirits en les activitats anteriors, és una situació real, no es tracta tant d’un exercici si no d’un projecte que hauria de desenvolupar un escultor.

L’objectiu és donar solució al projecte proposat. La durada d’aquesta activitat és més extensa, tenen més temps a l’hora de desenvolupar el projecte que en la resta d’activitats, i la meva tasca en el seguiment individual és més aviat resolució de dubtes o dissolució de bloquejos. L’activitat és diferent, ja que no es planteja a través d’una pauta tan dirigida com les anteriors activitats i es dóna llibertat a l’hora de resoldre metodològicament el projecte, en la utilització dels materials i en la generació de llenguatge escultòric.

Faig una activitat a classe per presentar el projecte final on s’analitza i es reflexiona sobre el mètode de desenvolupament de projectes de Bruno Munari “Com neixen els objectes”, perquè tinguin un exemple o guia.

A millorar.

Em trobo en el primer quadrimestre que potser hi ha un salt massa gran entre les primeres activitats pautadíssimes i l’últim projecte on el plantejament és molt obert i alguns dels estudiants es perden o es bloquegen.

No hi ha una adaptació gradual pel que fa a l’autonomia dels estudiants en el transcurs de les activitats al llarg del quadrimestre

El taller de lideratge i comunicació m’ha fet pensar que podia fer accions a diferents nivells per millorar el desenvolupament i els resultats de l’assignatura i desenvolupar una adaptació gradual respecte a l’autonomia que tenen els alumnes en la realització i el procés de treball de les activitats. Des de les primeres activitats pautades haig de crear mecanisme que em permetin saber les diferents situacions que es creen a l’aula, com es desenvolupa el grup, i com cada un dels estudiants evolucionen en el transcurs del quadrimestre. En certa manera això ja ho faig a través de les tutories, les avaluacions i els debats a l’aula. D’altra banda cal alinear amb l’estil de lideratge, i anar incrementant l’autonomia a mesura que l’observació em constata que els estudiants ja estan a punt per avançar.

Solucions

Una solució seria fer canvis  al disseny de les activitats del primer quadrimestre, de manera que l’adquisició d’autonomia en les activitats també sigui més progressiu, i no hi hagi un canvi tan brusc respecte a l’última activitat

El nou disseny d’activitat hauria de dotar d’autonomia en un aspecte diferent a cada bloc temàtic, de manera que quan arribi l’estudiant al projecte final sigui completament autònom per realitzar el que se li proposa. Per exemple: si els objectius d’aprenentatge són forma escultòrica, tècnica i materials i funció a més de treball creatiu. En les activitats 3, 4 i 5 es potenciaria l’autonomia en un dels objectius de manera acumulativa, per exemple activitat 3 l’autonomia de l’estudiant es centraria en la forma escultòrica, en l’activitat 4 es centraria en la forma escultòrica i en la tècnica i els materials, i així progressivament  buscant que en el projecte final l’autonomia com ho és ara, sigui completa.

Els estudiants agafen dreceres.

Al segon quadrimestre  imparteixo l’assignatura  IPPII continuació del primer quadrimestre , plantejo un procés de treball molt similar, ja que es realitzen activitats molt pautades i al final de curs un projecte on han d’aplicar tots els conceptes apresos. Val a dir que els continguts temàtics tenen a veure més amb el treball conceptual de l’escultura i que això fa que les activitats tot i ser pautades requereixen treball creatiu.

En aquest segon quadrimestre tot i que les temàtiques de les activitats proposades solen tenir bona recepció per part dels estudiants, escultura i moviment, objectes híbrids, extensions del cos,..., observo en la seva actitud desmotivació i avorriment. Ja controlen “el com”, saben les mecàniques de l’assignatura, i agafen “dreceres” i passen de puntetes en l’adquisició dels objectius d’aprenentatge. Alhora la llibertat de l’últim projecte, tot i plantejar-los un repte engrescador, es realitza al final de curs, van de bòlit, de manera que la realització en un gran nombre de casos és superficial.

Fins ara he aplicat la mateixa estructura en les activitats, tot i que els objectius d’aprenentatge són diferents, s’hi desenvolupen continguts teòrics del llenguatge tridimensional, i se centren en el desenvolupament de la creativitat  i la generació d’un llenguatge escultòric propi.

El taller de lideratge i comunicació, m’ha portat a reflexionar en l’actitud dels estudiants a l’hora de realitzar les tasques que els proposo, actuen segons els paràmetres donats, obeint les directrius i sense saber exactament perquè ho fan. Per costum i sense saber els objectius. Coneixen els paràmetres i el que es demana, i es limiten a seguir les instruccions, quan justament del que es tracta és que desenvolupin un treball creatiu. Sento d’alguna manera que els he pautat massa els treballs, i els resulta molt còmode.

Per exemple, realitzem una activitat de creació d’un objecte híbrid que es genera a partir de la unió de dos objectes. Es tracta de descobrir les possibilitats expressives dels objectes, d’analitzar-ne les funcions i fer associacions interessants, divertides i o poètiques.

A l’aula seguim la pauta habitual, teòrica sobre el tema, presentar la proposta de l’activitat i projecte a desenvolupar. Fan recerca d’exemples, esbossos, i realització de l’objecte híbrid.

Aquesta activitat sobretot la trobo interessant per crear dinàmiques creatives, i desenvolupar associació de formes, associació de funcions, associació d’idees. Sempre tinc la sensació que els estudiants no aprofundeixen a causa de la manera que comunico i proposo l’activitat i aquesta tan sols es queda en una fórmula o recepta.

Buscant la participació

Em cal donar pautes concretes però obertes de l’activitat i a classe realitzar una activitat grupal per posar en pràctica dinàmiques creatives a través de les quals calgui relacionar objectes i desxifrar quines funcions en deriven, com un joc una mena de  “cadàver exquisit d’objectes”. Les dinàmiques compartides a l’hora de generar idees i els resultats d’aquesta activitat serviran  d’exemple per realitzar l’activitat individual, el seu objecte híbrid.

Imaginant l’activitat:

Sessió 1, demanar que portin 3 objectes trobats i brides, cinta adhesiva i cordes.

Sessió 2 creació de grups aleatoris de 5 estudiants, amb limitació de temps, han de generar 10 combinacions de com a mínim 2 objectes. Fer una fotografia de cada combinació i compartir-ho al blog de l’aula.

Triar les tres millors combinacions i fer una exposició amb la resta del grup.

L’objectiu a part de descobrir les possibilitats expressives dels objectes, combinar-ne les formes, la funció,  és aprendre dels companys, com encaren un repte i com entre tots són capaços de generar idees molt interessants.

(fent una mica de recerca he descobert l’Illustrador Hanoch Pavin que fa caricatures tot jugant amb objectes, divertidíssim!!!)

A través del joc i les dinàmiques creatives a la classe, busco motivació, atenció, trencar amb el costum, l’avorriment i evitar dreceres, convertir l’aula en un  espai on els mateixos estudiants generin propostes, aprenguin de manera activa i s’ho passin bé.

Millorar la comunicació, i buscar el feedback constant.

A principis del segon quadrimestre també hauria de passar un qüestionari, per detectar expectatives,  noves propostes i analitzar si estan preparats i motivats per a nous reptes així com detectar si la metodologia de l’assignatura encaixa amb el grup i d’altra banda preparar activitats que s’ajustin més a la situació real de la classe segons els resultats obtinguts.

Reptes i Objectius clars

El disseny i la preparació de rúbriques per l’avaluació, permetrà tenir una base que els ajudarà a posar-se objectius i saber cap on ha d’anar, a més de conèixer com seran avaluats, que a Belles Arts sovint és un punt que els estudiants no tenen gaire clar, segurament per problemes de comunicació, i els genera frustració.

L’última activitat d’aprenentatge en el segon quadrimestre, és un projecte que té com a objectiu la creació d’un element escultòric per a l’espai públic on també se’ls demana que les persones en pugui participar i interactuar.

He vist que abans de realitzar la proposta d’aquest projecte, he de saber si els estudiants estan preparats, si són autònoms i tenen l’actitud, les eines i els coneixements necessaris per poder desenvolupar un projecte d’aquest tipus.

Hem de fer un projecte (l’assignatura ho demana) i hem de tractar el tema de l’espai públic, també aplicar tots els coneixements adquirits al llarg del quadrimestre.

Normalment els estudiants estan preparats per afrontar un projecte d’aquestes característiques, però aquest últim curs les coses no han sortit com esperava. No he aconseguit motivar-los, excepte en algun cas que  el projecte realitzat per l’estudiant ha estat excepcional. Segurament l’activitat se’ls ha fet una muntanya. He pensat que una solució en aquesta situació, hagués estat fer el projecte en grup. Repartir les tasques i entre tots assolir els reptes que es plantegen i fins hi tot, anar més enllà de les perspectives individuals.

Un altre factor és la motivació, aquesta es potenciaria proposant  un projecte més real, una meta comuna i un objectiu real, (com en l’especialitat de disseny de producte seria el projecte Fixpert.org, creativitat per donar solucions a necessitats reals) per exemple buscar una convocatòria d’escultura pública per exemple, un concurs, una relació institucional externa, per tal de tenir una motivació extra.

El meu estil de lideratge segons el test que vam realitzar al taller es situava en PARTICIPAR, crec que seria el meu estil natural. He observat que a l’hora d’afrontar els grups de primer l’estil que adopto és DICTAR, i això porta conseqüències, evidentment, al principi són necessàries les pautes per generar la dinàmica de l’assignatura però a mesura que avança el curs cal fer una evolució a un estil de CONVÈNCER, i acompanyar l’alumnat més que donar indicacions i ordres a seguir. Suposo que per un dèficit en la comunicació evito aquest estat de lideratge i tinc pressa per situar-me en el meu estil natural Participar. Em cal una actitud d’escolta més activa, observar els canvis, adaptar-me a la situació, reconèixer que els estudiants avancen i que van adquirint més autonomia, per al final poder DELEGAR completament i que ells siguin els protagonistes dels seus projectes i el seu aprenentatge. Suposo que aquest serà el moment en el qual podré gaudir amb ells del resultat de tot plegat.

Aquest treball no presencial, ha resultat ser un tancament de l’assignatura, una reflexió de tot el que ha anat passant al llarg del curs, una observació.  Ha suposat veure la necessitat de fer més activitats d’aprenentatge actiu en el treball a l’aula, i m’ha fet veure que  generar un diàleg constant amb els estudiants i millorar la comunicació, m’ajudarà a ser conscient de la situació de l’aula i a tenir informació per aplicar un estil o altre de lideratge.

Ha estat una revelació la idea de drecera (atajo) que prenen els estudiants, quan no estan motivats o bé ja saben les mecàniques de l’assignatura i és prescindible el que es genera a classe. Crec que fins hi tot em vaig posar vermella al taller al descobrir que els meus estudiants ho practiquen al segon quadrimestre. Em cal generar activitats a l’aula més estimulants, perquè trobin la necessitat i el plaer de participar, i tinguin ganes de ser cada dilluns a les 8 del matí a classe!