A tall
de reflexió he respost a les preguntes que plantegeu en el document “los
Protagonistas del proceso E-A”
ELS ESTUDIANTS
Com són els estudiants del segle XXI?
Suposo que per una qüestió generacional, els
estudiants avui són dispersos, atenen a una gran quantitat d’estímuls, sobretot
digitals, i a la majoria els costa concentrar-se i aprofundir.
És cert que sempre hi ha un petit nombre
d’estudiants motivadíssims, atents, concentrats i que per sort sovint encomanen
la seva actitud als altres. Aquests alumnes acostumen a no necessitar gaire al
professor, “van sols” són molt autònoms, tenen una metodologia de treball
personal, i tenen molt present quina és la seva manera de treballar, es
coneixen com a estudiants, i intueixen com volen ser com a professionals. És
important, tot i la seva gran capacitat d’aprenentatge, observar per aconsellar-los, i donar més eines
i recursos perquè superin les seves expectatives, i puguin fer millors
propostes i innovar.
Un gran nombre d’estudiants té un interès
mitjà tot i així són estudiants que es preocupen per fer la feina ben feta i
treure el màxim de les classes. Volen fer bons treballs, amb el mínim d’esforç,
això sí. El llindar de l’esforç si fos mesurable, no el tenen gaire alt. Tenen
una metodologia d’aprenentatge i treball on es senten còmodes, estratègica i que
els ajuda a sortir airosos i a cops amb bons resultats de les noves situacions
d’aprenentatge.
També hi ha un petit nombre d’estudiants que
estan totalment desorientats i perduts,
que els costa entendre la dinàmica de treball per exemple, no tenen una
estratègia de treball relacionat amb la matèria, i se senten desencaixats amb
els que se’ls està proposant, o no troben relació amb el seu focus d’interès.
Sovint diuen, no sé per on començar, no entenc que he de fer, no tinc cap idea,
em costa molt fer això... Es desmotiven amb facilitat. En aquests casos cal
buscar la causa d’aquesta desmotivació i trobar estratègies i mètodes
d’aprenentatge per donar-los eines perquè creïn vincles i trobin l’enllaç amb
el focus d’interès de la matèria.
Quines són les fonts d’evidència?
A la Universitat de Barcelona, disposem de les
dades, que elabora l’Oficina d’Orientació per l’Accés a la universitat, sobre
el perfil dels estudiants matriculats, dades socioeconòmiques i sociofamiliars,
i les característiques d’accés a la universitat. Aquestes fonts són indicadors
dels perfils generals dels estudiants que es matriculen al primer curs del grau
de Belles Arts i que pel curs 2016-2017
són les següents:
-
Un 81,67% de dones respecte a un 18,33 % d’homes.
-
el 52% dels estudiants es troben entre 18 anys, un 19% 19 anys, 20% entre els 20 i 25 anys, el 5% entre 26-35
anys i un 5% de més de 36 anys.
-
Es matricula un 5% d’estudiants internacionals, principalment europeus, davant
del 95% de nacionalitat espanyola.
Els
alumnes que accedeixen per primera vegada al grau de belles arts a la UB,
segons les dades del curs 2016-2017, l’han escollit en primera opció un 90,67%
i un 9% en segona opció, el que hauria d’indicar un alt grau de motivació cap els
estudis, un 60% els han escollit per vocació, i un 13 % per interès en el
contingut dels estudis, i un 10% per indicació dels pares. Cal tenir en compte
que principalment els alumnes provenen principalment del Batxillerat Artístic i
del Científic- Tecnològic.
També
s’observa que en els resultats de nota mitjana de dibuix artístic és
l’assignatura amb millors qualificacions obtingudes per aquests alumnes.
Quin és el perfil de l’estudiant de Belles arts?
“L’estudiant del grau de Belles Arts ha de tenir maduresa personal,
actitud oberta i positiva, autoestima, caràcter constant i empàtic; aptituds
creatives; caràcter emprenedor en activitats de projecció social i artística;
habilitats comunicatives; domini verbal i escrit del català, del castellà i de
l'anglès; capacitat de treball autònom i en equip; constància a l'hora de fer i
pensar, i interès per estar al dia de l'evolució de les disciplines artístiques
i del pensament intel·lectual”
Segons s’indica a la web de la ub en la presentació del grau de Belles Arts,
D’aquestes evidentment en destacaria, les aptituds creatives, per
descomptat i el caràcter emprenedor, tot i que també afegiria la capacitat d’esforç de treball, ja que és un caràcter imprescindible
per desenvolupar una bona carrera artística, com també ho és en la resta de
disciplines.
Que haig de saber dels meus estudiants per desenvolupar un bon procés
d’E-A?
El que em cal saber per a fer un bon procés d’ensenyament- aprenentatge és:
- Disposar d’informació
sobre les aptituds creatives dels estudiants.
- El seu bagatge
acadèmic.
- Saber de
quines eines o recursos relacionats amb la disciplina disposen.
- Saber quin
és el seu punt de partida respecte a la matèria d’aprenentatge en concret.
- Quin és el
seu estil d’aprenentatge. L’Enfocament.
- Quins són
els seus interessos en general. Altres disciplines que també els pugui interessar.
- I Quines són
les seves expectatives de futur.
La informació institucional que tinc a la meva disposició
Com a professors disposem, en l’àmbit
institucional, de la informació que es recull a través del procés
d’accés a la universitat, un recull de dades acàdemiques. És informació molt general, mai en concret. podem obtenir un perfil generalitzat, que xoca amb la realitat que ens trobem a l'aula.
Per compensar el dèficit institucional podem realitzar diverses
-
Una bona eina és la carpeta de
tutoria. En la que caldria incloure la valoració també de competències i
capacitats específiques de la matèria.
ELS PROFESSORS
Com ha de ser el professor ideal de belles arts?
-
Cal que domini la matèria.
-
Sàpiga comunicar i ensenyar la
matèria específica.
-
Motivador i empàtic amb els
estudiants.
-
Molt Creatiu i emprenedor.
-
Entusiasta de la matèria.
-
Organitzat, i puntual.
Tenim un professorat que domina profundament la matèria, és creatiu i emprenedor i bon comunicador, també és empàtic i motivador amb els alumnes i molt col·laborador. Entregat i sempre amb ànim de millora.
-
Molts som professors associats, en una situació inestable, que desenvolupen la seva professió externa a la UB. Per una banda és positiu, ja que aportem tot el bagatge professional. d'altra és una situació precària, estem mica oblidats amb pocs recursos per fer front a les despeses que genera la docència en belles arts sobre tot en l'àmbit de l'escultura. Sempre ens en sortim, però no es tracta d'això, L'època de l'esclop i l'espardenya ha de quedar enrere, i les condicions de treball han de millorar.
També hi ha molta diversitat d'opinions entre els professors, sobre línies de treball, diferents enfocaments en l’aprenentatge
i també diferents enfocaments en la docència. A vegades es genera conflicte i la discussió és molt ànimada!
Quin és el meu perfil com a professora?
-
Professora associada amb situació
precària. Un perfil concret, perquè sovint tenim mancances, pel que fa a suport
institucional i recursos destinats a la docència. Posem els nostres
coneixements al servei de la facultat, i sovint els nostres esforços són poc
reconeguts.
Estimo la matèria que imparteixo, ser professor d’art, és una feina molt agraïda. Em sento creativa i procuro innovar en les activitats d’aprenentatge.
Estimo la matèria que imparteixo, ser professor d’art, és una feina molt agraïda. Em sento creativa i procuro innovar en les activitats d’aprenentatge.
-
Sóc molt col·laboradora pel que fa
al treball en equip.
-
M’esforço per entendre la situació
dels estudiants i procuro facilitar eines específiques segons les seves
necessitats.
-
M’apassiona la matèria que
imparteixo, espero que es percebi a través de les meves classes. M’agrada
aprofundir.
-
Sóc exigent respecte les demandes
de les activitats d’aprenentatge.
-
I haig de reconèixer que el meu
mal de cap és l’avaluació, la qual cosa he pogut millorar gràcies al màster de Docència Universitària, en utilitzar diferents metodologies, i a integrar l'avaluació com una activitat d'aprenentatge, també en el disseny i l'ús de rúbriques, m'ha ajudat moltíssim en aquest punt.
Quins són els meus col·legues de referència?
Els meus col·legues de Referència, són els
meus companys de l’equip docent.
Els doctors, Albert Valera, Àngels Viladomiu,
Salvador Juanpere i la professora Pilar Algarill. Em donen molt suport amb tots
els dubtes que se’m poden generar com a professora novella, d’altra banda,
assistint i compartint les seves classes, he pogut observar de primera mà com exercir de
manera excel·lent una classe, bona comunicació, sensibles a tots els enfocaments
d’aprenentatge, motivadors, creatius, i per descomptat uns grans coneixedors de
la matèria.
Quines experiències de suport acadèmic he
tingut en la meva formació prèvia?
Quan era estudiant, vaig tenir la sort de
comptar el consell i la guia de diversos professors que em van guiar en el meu
recorregut a la carrera. He rebut assessorament i consell a l’hora de fer
l’Erasmus. També he rebut suport, a l’hora de decidir la meva línia de recerca,
i també consells relacionats amb l’àmbit professional extern a la universitat.
La teva
manera d’aprendre és generalitzable a altres? Coneixes a companys i col·legues
que aprenen de forma diferent a la teva?
La meva manera d’aprendre no és generalitzable
a altres, això ho he observat al màster i m’he adonat que cada un dels meus
companys té el seu estil d’aprenentatge específic. Uns més estrategs, i alguns
de superficials, i altres com jo, ens perdem en la profunditat de cada nova
idea apresa.
La meva manera d'aprendre no és igual que la dels meus estudiants, només pel canvi generacional ja podem observar les diferències, tampoc no son generalitzables al grup d'estudiants.
L'ESPAI De resposta a la pregunta Com aprenem cada un de nosaltres? Cada u té la seva, les seves estratègies i metodologies, les seves capacitats. Hi ha estils, afinitats, caràcters, etc., el que cal, és crear un context, un espai de treball, on poder compartir, col·laborar i aprendre plegats. Un lloc ideal per poder donar lloc a les accions d'Ensenyar i Aprendre.
A École nationale supérieure des beaux-arts de Paris, tenen un model molt interessant, a la guia de l'estudiant podem veure com s'organitza, aneu a la pàgina 31, estem parlant dels estudis de creació on desenvolupen la pràctica artística. A la Facultat de Belles Arts tenim assignatures que podríem comparar, el Taller de Creació, tot i que estan molt lluny pel que fa al plantejament i la metodologia d'ensenyament, i la vinculació d'aquesta amb l'espai de treball.
L'interés de la proposta de l'escola de Paris, és el model d' "studio". Els estudiants han de participar dels diferents estudis que hi ha a l'escola, aquests estudis, estan dirigits i coordinats per professors de l'escola de belles arts de Paris i també per artistes reconeguts. Els estudis són espais fixos, cada professor o artista té el seu, i mai són espais compartits amb altres assignatures. Els estudiants poden quedar-se els 5 anys de carrera al mateix estudi o bé anar canviant depenent dels seus interessos i desenvolupament del treball artístic, amb la recomanació dels tutors i professors.
Tenen l'objectiu de generar un espai de treball per a la creació.
Defineixen l'espai com "L'estudi és alhora un espai físic i mental per a la pràctica artística. Estudiants dels diferents cursos hi cohabiten, normalment practicant tècniques de creació pluridisciplinaris. La metodologia d’ensenyament combina atenció personalitzada amb intercanvi col·lectiu. L’objectiu és afavorir el compromís individual de l’estudiant vers el seu art, tot ajudant-lo gradualment a construir un llenguatge artístic personal. Coneixement teòric, crític i tècnic i el “know-how” s’interseccionen i enriqueixen el treball artístic dels estudiants tot ajudant-los a situar-se ells mateixos en una xarxa de significats i interpretacions.” Expressat en altres paraules, conflueixen en un espai de treball teoria, critica i tècnica que els estudiants poden desenvolupar a través del seu treball artístic tot compartint-lo amb els seus companys d'estudi, els professor i els artistes convidats.
Aquest espai de treball demana un alt compromís per part dels estudiants i els professors, està centrat completament en l'estudiant, enfocat a un objectiu que és que aquest aconsegueixi un llenguatge artístic propi. I realment ho aconsegueixen, podem veure els treballs dels estudiants de l'ATELIER KAWAMATA que es troben en el marc d'aquest programa.
Un espai de treball, un atelier, on es comparteixen els aprenentatges, les experiències, el pensament, i on es genera una interessant recerca artística, gràcies al seu professor el reconegut artista TADASHI KAWAMATA.
La meva manera d'aprendre no és igual que la dels meus estudiants, només pel canvi generacional ja podem observar les diferències, tampoc no son generalitzables al grup d'estudiants.
L'ESPAI De resposta a la pregunta Com aprenem cada un de nosaltres? Cada u té la seva, les seves estratègies i metodologies, les seves capacitats. Hi ha estils, afinitats, caràcters, etc., el que cal, és crear un context, un espai de treball, on poder compartir, col·laborar i aprendre plegats. Un lloc ideal per poder donar lloc a les accions d'Ensenyar i Aprendre.
A École nationale supérieure des beaux-arts de Paris, tenen un model molt interessant, a la guia de l'estudiant podem veure com s'organitza, aneu a la pàgina 31, estem parlant dels estudis de creació on desenvolupen la pràctica artística. A la Facultat de Belles Arts tenim assignatures que podríem comparar, el Taller de Creació, tot i que estan molt lluny pel que fa al plantejament i la metodologia d'ensenyament, i la vinculació d'aquesta amb l'espai de treball.
L'interés de la proposta de l'escola de Paris, és el model d' "studio". Els estudiants han de participar dels diferents estudis que hi ha a l'escola, aquests estudis, estan dirigits i coordinats per professors de l'escola de belles arts de Paris i també per artistes reconeguts. Els estudis són espais fixos, cada professor o artista té el seu, i mai són espais compartits amb altres assignatures. Els estudiants poden quedar-se els 5 anys de carrera al mateix estudi o bé anar canviant depenent dels seus interessos i desenvolupament del treball artístic, amb la recomanació dels tutors i professors.
Tenen l'objectiu de generar un espai de treball per a la creació.
Defineixen l'espai com "L'estudi és alhora un espai físic i mental per a la pràctica artística. Estudiants dels diferents cursos hi cohabiten, normalment practicant tècniques de creació pluridisciplinaris. La metodologia d’ensenyament combina atenció personalitzada amb intercanvi col·lectiu. L’objectiu és afavorir el compromís individual de l’estudiant vers el seu art, tot ajudant-lo gradualment a construir un llenguatge artístic personal. Coneixement teòric, crític i tècnic i el “know-how” s’interseccionen i enriqueixen el treball artístic dels estudiants tot ajudant-los a situar-se ells mateixos en una xarxa de significats i interpretacions.” Expressat en altres paraules, conflueixen en un espai de treball teoria, critica i tècnica que els estudiants poden desenvolupar a través del seu treball artístic tot compartint-lo amb els seus companys d'estudi, els professor i els artistes convidats.
Aquest espai de treball demana un alt compromís per part dels estudiants i els professors, està centrat completament en l'estudiant, enfocat a un objectiu que és que aquest aconsegueixi un llenguatge artístic propi. I realment ho aconsegueixen, podem veure els treballs dels estudiants de l'ATELIER KAWAMATA que es troben en el marc d'aquest programa.
Un espai de treball, un atelier, on es comparteixen els aprenentatges, les experiències, el pensament, i on es genera una interessant recerca artística, gràcies al seu professor el reconegut artista TADASHI KAWAMATA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada